El silenci

Ai la vida que s’apaga
entra i marxa com un llamp
creu de màgies misterioses
llum de l’alba i negra nit.

I ens neguem a acceptar que tot s’acabi
i en la por ens emparem a un Déu diví
ens posem de genolls i reclamem vida
i ens contesta el silenci.

Ai la vida malgastada
pels calés i maldecaps
que no ens omplen cap ferida
cap mentida ens fa avançar.

Ai la vida pren-la amb força
no te’n perdis ni un instant
que els antics Déus t’acompanyin
tingues flors al teu voltant.