Quan el Sevi arribava a la plaça el senties cridar de lluny,
precedit pel pregó d’alegria desraonada.
Amb la barba sembrada de flors i un parell de colmos baix del braç,
primer arribava el bram i després el bou.
Com el vent que alça faldes de ueles quan van a l’església
o una pluja d’estiu que et sorprén a la porta del forn,
t’agarrava ben fort de les mans i et mirava als ulls i de front
pa’ fer-te saber que la vida és açò que escapa.

Yo quiero marchar un día tocando palmas
como el Sevi se fue cantando por sevillanas.
Y enfrentar la locura del mundo con un espejo,
mi amor, yo quiero ser de joven como él de viejo.

El Sevi arribava a la plaça i sonaven campanes
i els xiquets se’l miràvem igual que a un xiquet ple de canes.
Ens deixava penjat al llindar un somriure de nacre enfilat:
la vida és açò que respires després de riure fort.

Yo quiero marcharme un día tocando palmas
como el Sevi se fue cantando por sevillanas.
Y enfrentar la locura del mundo con un espejo,
mi amor, yo quiero ser de joven como él de viejo.

Jo vull marxar un dia tocant les palmes
com el Sevi se’n va anar cantant per sevillanes.
I enfrontar este món de bojos amb un espill, amor meu:
voldria ser de jove com ell de vell.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /