Regale la disfressa d’espia tort,
una paraula per a cada cosa,
i una filera de caselles decorades,
no hi ha gat amagat.
Com són d’estúpids els reis màgics Reis d’Orient:
no portaven el llibre d’instruccions.
Molt educats badallen a la taula,
ja ho deia jo.
Regale el meu fantàstic retallable
i unes tisores, vinga, encole-ho amb les mans.
Un artefacte que es ven a la glorieta
i a les fires dels encants.
Com són d’estúpids els reis màgics Reis d’Orient:
amb les presses oblidaren la cola.
He resat però només el diccionari
vol aguantar-se dret.
Tot i això, faig ofertes inútils
els jugadors els tinc ara d’esquena.
Mira que bé!
Cada matí llançaré els daus
contra el meu tauler en la costera.
Jo i jo.
Regale la creu de titellaire,
regale l’amanida de cebes.
Convide’m a aquesta olla de grills,
vosté que sap estar.
Són petits i graciosos els discursos,
tan àgils com un sac de puces
sense treva, atinga’s al pamflet,
i tots a dansar.
Cada matí llançaré els daus
contra el meu tauler en la costera.
“Parapapa”
És inútil però no m’importa
perquè porte coca, tu vols coca?
nyas coca!
“Parapapa”.
Giren, giren els pallassos,
els cavallets de fusta,
res de bo per a ningú,
plora tot el que tant com vulgues.
Com més plores, menys que pixes,
Com més plores, menys que pixaràs.
“Parapapa”.
Plora tot el que tant com vulgues.
Com més plores, menys que pixes,
Com més plores, menys que pixaràs.
“Parapapa”.
