El Senyor Rossi i el Senyor Ros són dos, són dos, i si no ho creus conta-los.
S’altre dia discutien a nes taurell del senyor Ros
i es qui hi érem no ho sabíem quin des dos tenia ravó.
– Que es raves són ben mustiis, que no els he menja ni es moix!
– Que que que no saps que dius, que es meus raves són, són es millors del món!
El Senyor Rossi i el Senyor Ros són dos, són dos, i si no ho creus conta-los.
– Que si mos faran ben nets que si tendrem aigo corrent, (ent!)
– Mentres vengui s’aigoardent no me faltaran billets, (ets!)
– Només penses en negocis, jo tres parts de lo mateix!
– Que a ca nostra tenc un cossi, que mentres no em mori, que me’n fot de s’altra gent!
El Senyor Rossi i el Senyor Ros són dos, són dos, i si no ho creus conta-los.
Senyor Rossi, Senyor Rossi, Senyor Rossi, Senyor Ros, Ros
Mig de bromes, mig de veres com amics sou es millors (os!)
I es Ros canta margarita, el Rossi canta chachachá.
I ara jo vos cant un tango,
perquè som un pardalango
que sempre vos ha estimat (tris tras)
El Senyor Rossi i el Senyor Ros són dos, són dos, i si no ho creus conta-los.
El Senyor Rossi i el Senyor Ros són dos, són dos, i si no ho creus conta-los.
– Gori, gori he dit! Ets enciams són ben podrits!
– Joan m’has cobrat cinc duros de demés, no me facis es colló!
– Auauauauau!
