El secret de les festes
-l’avi em va dir a l’orella-
és mirar a través l’indici
quan tens davant l’evidència.
I quan has obert la porta
i ens has dit passeu, passeu
jo m’hagués llençat en planxa
per abraçar-me als teus peus.
Duies un vestit molt prim
i una flor t’engalanava
i a l’aire hi havia encens,
i jo quiet que no gosava…..
-No, no em vull pas fer
l’interessant;
no em penso moure, per variar,
però vinc a divertir-me ballant…
Hem saltat a una terrassa
que era una pista de ball.
Hi rulava una beguda
feta amb licor i cristall.
He parlat amb la mirada
a una ment molt penetrant.
No ens hem dit ni una paraula
però ens hem vist ben bé
l’encant.
I després de cop i volta
s’han encès unes llums,
començava un espectacle
d’aquells que et fan obrir els ulls.
Hi havia una trapezista
dalt d’un gronxador gegant
que tocava el violí
i es posava cap per avall.
Hem aplaudit com bojos,
hem xiulat i hem cridat més
i ha aparegut un pallasso
fent-ho tot ben del revés.
I la música ens guiava
cap aquí i cap allà,
i els beures i les bombetes
i la lluna era gegant.
Ens hem fet tots junts i lliures
com si no hi hagués res més.
Ni misèria ni corruptes
ni estultícia ni poders.
-No, no tinc consells per anar endavant;
guardo un secret que ningú sap,
m’amago entre la gent ballant…
N’hi ha molts que han anat marxant
però ha arribat d’altra gent nova
homes i dones “tachán”
fent la conga i udolant.
Ens abraçàvem parlant,
fent-nos petons a les boques
estàvem tots exultants
com quan la sort ve i et toca.
I després ha entrat la poli,
-s’havia queixat un veí-:
“si us plau, facin el favor
o els haurem de multar a tots”.
I han marxat sols i en silenci
un cop fet el paperet,
i ens hem assegut a terra
a explicar acudits dels verds.
Ha estat per aquelles hores quan comença a clarejar
que he sentit que era veritat
que el secret no acaba mai.
He notat el teu alè
xiuxiuejant-me la nuca
i una llengua de plaer
que de cop ve i va i em xucla…
-No, no em penso pas deixar atrapar;
no sé pas què més pot passar,
el món va ràpid i és estrany…
