El riu és molt ample i no el puc travessar
i no tinc ales per volar.
Dóna’m un bot que en pugui dur dos
que remarem, l’amor i jo.
Hi ha un vaixell molt gran que solca l’ample mar,
va carregat fins a vessar;
l’amor que tinc encara és més ple
i, ves, potser m’enfonsaré.
Vaig ben recolzar-me en un roure vell
pensant que era un arbre novell,
primer es vinclà i després es trencà:
és el que em féu l’amor ingrat.
Vaig posar la mà en un matoll suau
pensant trobar-hi un lliri blau,
però em vaig punxar, vaig sentir el dolor
i vaig deixar la tendra flor.
L’amor és gentil, l’amor quin enrenou!
és resplendent com joiell nou;
però es fa vell i es va dissipant
i s’esvaeix, rou matinal
