Lent, baixa,
dins la nit, el riu,
amb l’aigua que somriu,
brillant,
que tot d’una
surt la lluna,
omplint-lo de llum
i records del passat.
La lluna
s’ha adormit al riu.
La nit, plena d’estiu,
em pren.
I em porta l’alè d’aquell temps,
quan érem diferents,
aquells dolços moments
que no tornaran.