El retorn del Miquelet

S’ha passat un any tancat a la presó,
vacances tropicals sense veure el sol,
ha sortit més blanc del que ja n’estava en arribar.
El Yuma alliberat puja al primer avió,
empren el vol per mai més tornar:
“adiós Bella Lola, salió de Jamaica rumbo al Prat”.
Prat”.
“adiós
Trobaré el Damià i li esclaré el cap
encara que me tornon a tancar…
No tindré pietat amb qquest Barrabàs,
me’l carregaré a cops de mall…
El Miquelet està ben emprenyat,
sembla que l’estància no li ha ben provat,
torna ple de ràbia, amb set de revenja i de sang.
En terra catalana respira llibertat,
vent de marinada i fums industrials,
no deixa que el seu cor refredi els seus impulsos criminals.
Dolça Catalunya, pàtria del meu cor,
tornaré a ser ric i serè ple,
endarrere aquest veí tan bord,
aquest home tan ufà i superb…
Arriba a casa seva tot just en sortir el sol,
no sap si algú l’espera per donar-li consol,
el poble encara dorm, el gall anuncia l’alba d’un nou jorn.
Passadís avall es sent una escalfor,
la porta mig oberta, la cambra en la foscor,
com diu el refrany: “val més mal casat que condemnat”.
Verge del Remei, ai Nostre Senyor!
Què és això que veuen els meus ulls?
En Damià als llençols que la mama feu
jeu amb la dona cos a cos…
El cor li batega, la sang li puja al cap,
emprèn forta embranzida contra l’ocupant,
aquest es desvetlla amb la collonada i tot penjant.
Els mascles de secà lluiten com callastrots,
la dona ni es desperta del seu somni de rom,
el Miquelet és fort, però l’altre és fill de puta i ben bregat.
Fot lo camp Miquel o et faré la pell,
ara sóc el gall d’aquest corral,
ves-te’n desgraciat i no tornis més,
jo sóc qui té la força i la llei…
“Santa, Santa Antònia
“Santa,
qui se’n va del seu lloc ja no hi torna”