Fruit de la misèria de les guerres dels Carlins,
Esclata el mite al Terraprim,
Corrien temps de desori, severa mendicitat,
La fil·loxera havia arribat,
Deia que els morts no parlen,
Tic-tac de bandoler,
Que assigna l’hora quan convé,
Rellotger d’ofici, de molt prestigi a l’Empordà,
Reconegut bon ciutadà,
Bandit per desfici, el més gran líder criminal,
Que no tingué mai cap rival,
Deia que els morts no parlen,
Tic-tac de bandoler,
Que assigna l’hora quan convé,
Sense miraments,
Facinerós temperament
Sang i robatoris a foc lent,
Informat per lloques que li’n cantaven els detalls,
Planificava com fer estralls,
Fent ús d’arma blanca, ni un sol escàndol sorollós,
Tant si n’era un o n’eren dos,
Deia que els morts no parlen,
Tic-tac de bandoler,
Que assigna l’hora quan convé,
Sense miraments,
Facinerós temperament
Sang i robatoris a foc lent,
Sense miraments,
I amb el mutisme de la gent
Sang i robatoris a foc lent,
Temps era temps
