“Enmig de la vall
descansa el castell
rodejat per arbres vent i verd
escorça i fusta
envolten el prat
roca i neu des del cel vigilant
dues mans es troben
a la llum dels estels
ignorant que a un antic pacte hauran de ser fidels
l’amor impregna el regne
el més pur de tots
calent com la sang, efímer com les flors
destí fatal
pesa en l’ambient
una profecia
una nit de tempesta
el fill és concebut
llençols blancs i humits abracen reials cossos nus
protegits a la cambra
s’adormen tranquils
resant perquè arribi el gran dia”

