Sento el buit que porto a dins,
m’arrossega lluny de mi.
No se com podré seguir,
si encara et noto per aquí,si encara et noto per aquí…
Però vaig fent
i tot va bé,
les coses es posen a lloc.
Surto els matins,
i faig esport,
i m’estiro al terra del port.
Fa un sol radiant,
casi és estiu,
d’aquí poc em banyaré al riu.
Colliré flors,
de molts colors,
i camuflaran la buidor,
que porto a dins, que porto a dins, que porto a dins,
que porto a dins…
De veritat, de veritat,
no t’oblidaré jo sempre et tindre en ment.
Has estat algú, que m’ha posat a cent,
tinc molt clar que trigaré el meu propi temps,
perquè…
De veritat, de veritat,
no t’oblidaré jo sempre et tindre en ment.
Has estat algú, que m’ha posat a cent,
tinc molt clar que trigaré el meu propi temps,
En re-fer…
Que tranquil que s’ha quedat,
l’aire ara bufa suau,
els ocells estan cantant,
mentre l’aire va bufant…
jo et seguiré recordant…
Perquè nena m’has marcat…
Si vols et dic la veritat…
Jo de tu me enamorat…
Jo de tu me enamorat…
Jo de tu me enamorat…
De veritat, de veritat,
no t’oblidaré jo sempre et tindre en ment.
Has estat algú, que m’ha posat a cent,
tinc molt clar que trigaré el meu propi temps,
perquè…
De veritat, de veritat,
no t’oblidaré jo sempre et tindre en ment.
Has estat algú, que m’ha posat a cent,
tinc molt clar que trigaré el meu propi temps,
En re-fer…
De veritat, de veritat,
no t’oblidaré jo sempre et tindre en ment.
Has estat algú, que m’ha posat a cent,
tinc molt clar que trigaré el meu propi temps,
En re-fer…
El que un dia vam ser.
