Tot penjava d’un fil,
no sabia si era el meu final,
atrapat als 2000,
al tocadiscos, sonava aquell vinil.
La careta mullada
lluny del conte de fades,
i és que ningú m’havia ensenyat a estimar.
Tot penjava d’un fil,
atrapat als 2000,
reviure aquell abril.
Vull tornar al passat per dir
el que no vaig dir
i tornar a ballar.
Començar a caminar,
pas a pas, construint el meu camí,
pujar al bot i remar,
només vull fer aquest somni, realitat.
La careta mullada
lluny del conte de fades,
i és que ningú m’havia ensenyat a estimar.
Començar a caminar,
pujar al bot i remar,
fer un gran salt i volar.
Vull tornar al passat per dir
el que no vaig dir
i tornar a ballar.
Vull tornar al passat per dir
el que no vaig dir
i tornar a ballar.
Tu que m’ho has ensenyat tot,
que està bé ser qui soc,
que haig de sortir del sot,
no soc res si no em moc.
Que haig d’aixecar-me i ser lliure,
que haig de ser el prota del llibre.
Tu que m’ho has ensenyat tot,
que està bé ser qui soc,
que haig de sortir del sot,
no soc res si no em moc.
Que haig d’aixecar-me i ser lliure,
que haig de ser el prota del llibre.
Vull tornar al passat per dir
el que no vaig dir
i tornar a ballar.
Vull tornar al passat per dir
el que no vaig dir
i tornar a ballar.
