El que havíem escrit

La tendresa és fàcil d’espantar, l’odi és senzill de sembrar. Tu què havies pensat recollir?
Hem vingut en aquest món a descobrir. Tothom carrega el seu passat,
que no sigui dolor en nostre llegat. Hem viscut tantes vides com hi ha hagut,
hem fet l’amor al nord, hem fet l’amor al sud, hem cantat cançons anant beguts, sent
coherents tant com absurds, hem tret la millor ma i hem tocat fons, hem canviat de
conviccions. Somiant de dia i despertant de nit, quants cops el cor se t’ha partit? Hem
fugit i hem acollit, ha estat solitari el nostre llit però hem vençut i hem besat el Sant,
també hem caigut costa avall rodolant, hem desertat en el fulgor i desprès ens hem
penjat medalles d’honor, hem cregut que mereixíem més i hem picat de molts altres
esqués, hem sabut que no sabíem res però ho hem sabut molt més temps després i
hem estat joves però ara ja som vells, expliquen històries les nostres pells. Hem passat
Joan Salvat Papasseit, hem passat el Harlem Shake. Olorant flors artificials jo he
travessat l’Hades descalç però veurem caure peons, torres i cavalls, alfils i famílies
reials. Veurem divorcis i enterraments, veurem coses realment indecents. Esperits purs
i amargants, petites mentides i altres de gegants. Dormirem profund, no sabrem qui som,
anirem a beure directes a la font, sota un teix perduts en el camí, en una vall ben lluny
d’aquí, amb serralades de cims nevats o en bancals plens d’aulivers cremats. No
escaparé del que han vist els meus ulls, encara dura l’embruix. Però et faré un petó al
front a Llucmajor o qui sap on. Se que m’he quedat curt i que m’he passat de llarg, he
fet un pel d’hora i massa tard. Perquè ens fa por viure i ens fa por la mort. L’espiral és
un camí ben tort. I hem llepat ferides en la nit i hem cremat el que havíem escrit.