Mira com desplega davant teu el seu encant. ¡Que bé coneix el seu medi, si li cal, com s’hi adapta!
Com les fulles que s’agiten al vent intercanviant verd i plata.
Deu ser per això que ets aquí
o sigui que no tinguis por i estira el braç.
vejam si l’agafes!
Vibrarà l’existència al teu puny,
tanca’l bé, que s’escapa!
Deixa la corda però no tant,
que no ha d’oblidar que ets tu qui manes.
Cal que entengui també la condemna que us lliga
i és poc a poc que ho haurà de saber.
Agafa aire, respira fons,
que no tot el camí ha de ser tant dur, ni sempre hauràs de ser tu qui segui al davant.
Sembra amb humilitat
per una època que potser no has de conèixer
i no esperis amb ànsia collites que ningú et va prometre.
Aprèn a gaudir de veure com creix poc a poc la fulla
i s’enfosqueix el verd,
que Déu si existeix et doni l’immens poder
de sentir en l’onada només un batec.
L’immens poder d’un sol batec.
L’immens poder d’un sol batec.
