Juguen les ombres
amb els núvols i amb els gats,
pluja d’escombres
i petons ben embruixats,
pluja d’escombres
i petons ben embruixats,
Veus les flors blanques
del jardí mal recordat,
aquelles branques
que et van fer mal de veritat,
aquelles branques
que et van fer mal de veritat.
El príncep llum
va i et desperta,
cent anys després d’haver dormit,
és una festa molt incerta
com un conte de nen petit.
Més que despert
sembles un bosc al·lucinat,
pintes de verd
tots els bolets que t’has menjat,
pintes de verd
tots els bolets que t’has menjat.
Amb quin afany
vols regalar felicitat,
després del plany
d’haver mort una eternitat,
després del plany
d’haver mort una eternitat.
El príncep llum
va i et desperta,
cent anys després d’haver dormit,
és una festa molt incerta
com un conte de nen petit.
Perds el senderi
sembles tot ingenuïtat,
el teu misteri
de la bruixa i el seu gat,
el teu misteri
de la bruixa i el seu gat.
Has de cuidar-te
del teu cor amenaçat,
enamorar-te
és un perill, un constipat,
enamorar-te
és un perill, un constipat.
El príncep llum
va i et desperta,
cent anys després d’haver dormit,
és una festa molt incerta
com un conte de nen petit.
Al bar ferit
lluiten aquells que han despertat,
porten al pit
el príncep llum que s’ha trencat,
porten al pit
el príncep llum que s’ha trencat.
Ja no podràs
dormir de nou per oblidar,
després veuràs
que és molt difícil estimar,
després veuràs
que és molt difícil estimar.
El príncep llum
va i et desperta,
cent anys després d’haver dormit,
és una festa molt incerta
com un conte de nen petit.
Les fades saben
que tot té sempre un final,
els nens s’acaben
quan les bruixes han fet mal,
els nens s’acaben
quan les bruixes han fet mal.
