Amics i senyors, “tuti i quanti”
he vingut per dir un pregó
i el que emigri que s’aguanti
perquè sempre tinc raó.
Aquest poble que em contempla !
Aquest poble que em contempla,
dolçament agermanat, – Montserrat
i que sempre fa bondat,
que si no mal aniria,
està avui de festa gran
per que és Santa Rosalia. – Eh ! Eh !
Vull, vull dir, … – volem ballar !
vull dir, Sant Gregori el gran. – Eh ! Eh !
No ha fa res, Sant Zacaries. – Eh ! Eh !
Bé, com els hi plagui a vostès,
per què jo no tinc manies
i de dir no em costa res. – Bé ! Bé !. Mercè …
Vet aquí un dia solemne,
dia bell, de germanor. – Calla, burro …
Si en voleu parlar, parlem-ne,
per què si no me’n vaig jo… – Adéu.
Les virtuds les tenim totes, – Montserrat.
Treiem pedres dins dels pans, – Al revés !
A bé, si bé, al revés.
Amb quatre gotes
fem prodigis sobrehumans.
També tenim quatre barres,
quatre quartos, molta pau, – I tant !
barretines i samarres, sardanes
i un cel tot blau … – Oh !, ai, que bonic !
Per això som més bons, – Montserrat. Mana.
més, savis, i donem prova de seny,
que ja ho deien sempre els avis:
qui anys passa, dies empeny. – Burro ! Fantasma !
Ja sé el que em dic, paciència,
i porteu-vos tots com cal,
que el cridar i la violència
són mal vistos des de dalt . – Bé, bé …
Apa, doncs, felices festes,
aneu sempre amb el cap dret,
les donzelles sempre honestes
i els xicots el clatell net. – Home ,,,
I que el Sant a la Patrona
us mantingui la il·lusió, – Per molts anys !
senyors, fins una altra estona,
Visca la Festa Major ! – Visca !
