Com un porquet destinat a l’escorxador,
camino tot sol, somiant un final millor.
Algo ha canviat als teus ulls, ja no hi ha color,
brillant intensament,
pàl·lids i freds com el gel.
Està clar, que em vols abandonar.
Crec que m’estalviaré la humiliació.
Pagaré el cafè,
m’aixecaré dignament,
caminaré mirant a l’horitzó,
desitjant-te el millor.
