No creus que és desmoralitzant
que amb lo que està passant
a cada nit dormida
tu i jo sigam més estranys?
Sé que són els diners
i les coses que no fem
però lo que ens separa
és lo que ens junta.
El mal comença
quan el cos no s’alimenta
i l’hedonisme és sols un mur.
Para’t i pensa en tota la ràbia
que ara ens crema
i aproftem-la pel futur.
Ella comença a sospitar
que allò funciona mal
cada vegada que ell treballa
en una altra ciutat.
i torna ben valent
i els conta lo que ha fet
i com saliva tant sense la placa.
Però ella ja no tremola
perquè sap que ha arribat l’hora
d’anar-se’n amb els seus flls
perquè la violència de la feina
dorm a casa en els ulls del seu marit.
Ell passa la corda per dalt,
fa el nuc sense tremolar
i puja a la cadira
abans que arriben del jutjat.
I pensa en els xiquets,
amb lo que ha fet per ells
i no podrà deixar-los ni una casa.
Però la ràbia
ja és més forta que la pena
i se’n va corrent d’allí.
i el director ja no riu
quan veu com entra
i trau el rife de l’abric.
El Voler, el Voler és lo que ens salva.
El Voler els executarà.
