El dia neix, i cau
el sol sobre les teulades
de les cases endormiscades.
Encara hi ha galls que canten,
de creste tenyides
amb cireres madures.
El campanar s’enlaira, escoltat
i presoner entre façanes.
El vímet de les cistelles
i xerrar de les mestresses a plaça.
I encara hi ha records que es comenten
i fan enrojolar la canalla.
Quan el terra bull,
i les fulles verdes s’enlairen,
el vent ens porta el perfum
de flors, de pins, de platja.
El sol es desfà sobre les muntanyes
i es filtra el seu suc de taronja o de rosella
que enlaira les estrelles.
Les teulades es refreden
i els ulls clucs dels galls esperen.
Núria Xicola
