-Mira, Xavier, que em vull casar
i no tenim pis…

Com un boig, jo vaig posar-me
a buscar el pis somniat.
Mare meva, quin escàndol, quins preus!
M’han deixat glaçat.
Sort que hi ha nobles empreses
filantròpiques, socials,
benemèrites, lloables,
que et curen de tots els mals.

-Mira, Xavier…

Pagues mig milió d’entrada
o un milió, tant se val.
I la resta, de mica en mica,
si és que encara et queda un ral.
Els pisos són fets a mida
per als senyors de molts diners.
Allí hi tenen les amigues
que no saben les mullers.

-Mira, Xavier…

Els de renda limitada,
com a limitats, ho són.
Protegit és qui s’hi fica.
Cal saber anar pel món.
El problema és que demanen
setze recomanacions
i has d’anar a omplir trenta impresos
a catorze institucions.

-Mira, Xavier…

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /