Els antics ho deien
Que no hi ha cap lloc segur
Només a Can Penes
On no hi viu res més que tu
Les teves mirades
m’enfonsen dins d’un llac
on no hi ha rialles
ni somriures que robar
Ai que faré
si tu no pots riure
Sempre queixant-te’m
mai no seràs res
Ja no t’ho pregunto
perquè fas aquesta cara avui
Serà alguna història
on la víctima només ets tu
Però ja no ens enganyes
Ja fa temps que ens hem curat d’espants
Només el somriure
ens delata per sota el nas
Ell, qui és?
El pesat del barri
Ell, qui és?
El pesat del bar
Jo et maleiria
quan comences a parlar
Ets com molts dirien
un pallisses sense llar
I si em fico “cego”
No et vull tindré al meu costat
Em talles la història
Em quedo completament penjat
Ai que faré
si tu no pots riure
Sempre queixant-te’m
mai no seràs res
Ja no t’ho pregunto
perquè fas aquesta cara avui
Serà alguna història
on la víctima només ets tu
Però ja no ens enganyes
Ja fa temps que ens hem curat d’espants
Només el somriure
ens delata per sota el nas
