El pes del buit

El pes del buit doblega el temps
Fins enredar l’absurd
Centrant-lo en un punt fix
En la immensitat del nores
La llum s’apaga, es torna fosc
El teló baixa, no hi ha ningú
Basarda i terror, glacen la sang
Es moren les flors, tot és pols
La soledat en la negror abraça l’estàtua de gel
En la deriva del buit la pols difracta l’anhel
Transfigurant una il·lusió
I tot allò desapareix
Insignificant i atrapat
En la fredor de l’infinit
Centrant-lo en un punt fix
En la immensitat del nores
Allò que abans era pla
Es corba i perd sentit