He vist,
he vist, he vist.
Dalt de la ciutadella
com es gronxa un penjat
d’una creu guerxa
Com branda el vent de llevant
com els seus peus van buscant
la llunyana terra, ai, ai, la llunyana terra…
Ho he vist,
ho he vist, ho he vist.
No he girat la cara
el pare m’ha donat
una gran plantofada.
Perquè me’n recordi bé
Perquè la por em faci ser
bon hereu de casa, ai, ai, bon hereu de casa…
Ho he vist,
ho he vist, ho he vist.
Que la por ens governa
miraré, bé el penjat
com es balanceja.
La por,
la por, la por,
branda dalt de la forca
jo, et canvio la por
per una altra força.
Jo aprendré a mirar
jo aprendré a lluitar
amb una altra força, ai, ai, amb una altra força…
