Aquí a casa, assegut
vaig entendre que era l’infinit
Esperant que tu posessis
un peu fora del llit
Mil hivern fan un any
i l’estiu no arriba mai
i l’estiu no arriba mai
i jo allà glaçat
i jo allà glaçat
Els amics més amics
van fugir corrents ben lluny de mi
feien que no em veien
quan em veien tot sovint
I la casa al juliol
era un palau de gel
era un palau de gel
I jo allà fent anys
I jo allà fent anys
I ara el públic que em saluda
pensa que a qui escolta aquí és a mi
però ara i sempre és a tu
a qui escolten, tu m’has fet així
No ha estat bé vaig dir jo
no ha estat bé
quan tot just aprenia
què era el bé i què el mal
què era el bé i el mal
