Busques refugi per marxar de tothom.
Busques un lloc que t’ailli de tot.
Fa tant de temps.
Ei!
Fóra el núvol blanc bufa sols un vent
Que no sap on va, que no sap qui és
Ell!
Vóra el cor té gel, del bosc en fa ciment,
És home malvat, s’ha venut la pell.
I de matinada quan la lluna engruna
La petita flama del rictus social.
Ei!
El seu tren s’en va rera un núvol blanc
Ja no hi és a temps el seu tren s’en va
Ell!
Ho ha fet malament i el seu pensament
Li ha marxat ben lluny fugint amb el vent
I de cop i volta ell s’en adona compte
Que el seu jo l’enfronta i no sap qui és.
Ei!
Fuig del teu entorn vés a córrer mon
I crida als cuatre vents encara hi ets a temps
Tu!
Vola lluny de tots veste’n del perill
I fes-ho tot senzill…puja al núvol blanc
Vés de matinada, quan la lluna engruna
La petita flama del rictus social…
…puja al núvol blanc.
