El nostre refugi era d’or,
les parets nous horitzons;
allà on podíem ser un “nosaltres”.
El nostre refugi érem tots
i totes, érem unió,
érem en tant que dels altres.
El nostre refugi era un món,
era el principi de tot;
un lloc on arrelar i créixer.
El nostre refugi era un tros
d’un tot encara més gros;
el lloc on et vaig conèixer.
Escolta la veu amb que et parla l’insurgent.
On comença la vida.
Com saps que no et menteix qui pensa diferent?
On solíem ser lliures.
Al nostre refugi érem forts
assumint contradiccions
i el poder de la paraula.
El nostre refugi era fosc,
era aquella porta al fons;
tot de cendra per la taula.
Ara el nostre refugi és mort,
tot i seguir al mateix lloc
no conec les seves cares.
El nostre refugi és record
i quan me’l vull sentir a prop
el sol mor en les teulades.
Escolta la veu amb que et parla l’insurgent.
On comença la vida.
Com saps que no et menteix qui pensa diferent?
On solíem ser lliures.
