El nostre estil no té perill,
però a mi no em fa estar tranquil,
clar que quan la claca sona em va el cor a mil.
El nostre estil no té perill,
però a mi no em fa estar tranquil
rapapapapam rapapapaim.
Sempre que trobo el meu clima
aah… la rima a mi m’anima
aaah. Quan la mística m’arriba
aahh, canto i a mi se m’activen les papil·les gustatives.
Jo com la Bindi un amulet pel que vingui,
fugir del vici de cantar per MI MI MI.
Ploro en plural per compartir el mateix camí.
El nostre mal que duc a l’ànima animal
i quan jo canto penso que ja no soc jo,
jo vull sentir-me nosaltres i no jo.
Tinc cants d’afinitat per estar al teu costat
i quan vingui la tempesta compartir el mateix forat.
Són cants d’afinitat en aquest món inflat
per una sed interna que dins nostre s’ha ficat.
Però deixa’m dir-te que és artificial,
deixa’m dir-te que no és l’últim final,
deixa’m dir-te que no hem nascut amb aquest mal,
deixa’m dir-t’ho.
El nostre estil no té perill,
però a mi no em fa estar tranquil,
clar que quan la claca sona em va el cor a mil.
El nostre estil no té perill
però a mi no em fa estar tranquil
rapapapapam rapapapaim.
No hi ha res com el mar,
res com l’amor.
Fotre-te-la i tornar a aixecar-te,
res com sentir el dol,
res com fer-t’ho sol,
res com fer el que vols,
res com l’abraçada quan per dins estàs fet pols.
La massa seguint a la massa no hi ha qui ho pari,
almenys vull viure envoltat d’un millor escenari
Trobar-nos lluny del camí,
vull anar-hi i que vinguis amb mi.
Lluny del camí, vull sentir-te en un altre camí.
Trobar-nos lluny del camí,
sé que el que et passa a tu em passa a mi.
Lluny del camí, vull trobar-te en un altre camí.
