Quan la nit s’escampa
sobre un fons vermell
l’univers del arbres
perd un altre cel
És el món que et deixaré
L’horitzó s’emplena
amb relleus de foc
dibuixant les llances
d’un exèrcit roig
És la força dels inferns
Morta la vida ja ningú em mira
Quan crido fort
Només silenci entre les branques
dels arbres morts
Sento els brams salvatges
dels esperits del bosc
Van deixant imatges
de cendres i d’horror
Al museu del arbres morts
han ballat, els arbres
la dansa de la mort
sota un cel de flames
i música de fons
És la orquestra del metall
Morta la vida ja ningú em mira
Quan crido fort
Només silenci entre les branques
dels arbres morts
El record se’m clava
com un tronc roent
en el fons de l’ànima
Veient l’últim ocell
mentre vola pel desert
ple de plors, sense aigua
buscant un racó
on la llum l’ofegui
la vista de colors
Al museu dels arbres morts
