Veig un llaüt que avança
al moll de Palma comença a entrar,
el vent de la badia
el balandreja ran l’espigó.
Duu escrit en lletres blaves
un nom de dona : Maria Jesús,
també converses d’ones,
embats, silencis,
que ell sols comprèn.
Quan el mollet s’atansa
arreplegant veles el pescador,
un estol de gavines
papallonegen al seu voltant.
Qui sap si el mestre d’aixa
avui horabaixa becant està !
Somnia aquell llaüt
trenta-dos pams ballant pel mar.
El sol daura un munt de xarxes
que s’eixuguen allà enmig del port,
i la lluna encisadora deixa un cel d’argent.
Es Mollet, cançó de Toni Morlà, amb ritme d’havanera, és un tema de pescadors
del nostre temps. Hi ha moments, però, que la melodia fa sentir-nos prop d’aquells
mariners que antigament solcaven la Mediterrània: cap a l’Alguer, cap a Nàpols…