El mirador

Al castell de Tarascó
una reina, reina fada
Al castell de Tarascó
una fada hi té presó.
Aquell que li obrirà
la tancada fortalesa,
aquell que la hi obrirà
potser ella l’amarà.
Son vinguts tres cavallers
a escalar les altes torres,
son vinguts tres cavallers
valerosos i guerrers.
El primer l’han abatut
amb el tret d’una pedrada,
el segon l’han abatut,
el tercer fugí vençut.
Ve llavors un matador
regirant la ullada altiva,
ve llavors un matador
vessant l’or en abundor.
Ni per or ni per argent
pot guanyar les sentinel·les,
ni per or ni per argent
no es ven mai la brava gent.
Son llaüt al coll penjat,
és vengut un bell trobaire,
son llaüt al coll penjat
és vengut enamorat.
Ha cantat tot el matí
les proeses dels seus pares,
ha cantat tot el matí
l’esplendor del món llatí
I al castell sempre tancat,
tots els guardes són corpresos,
i el castell sempre tancat
deixa corre el forrellat
I aquell jove trobador
canta, canta, sense pausa,
i aquell jove trobador
entre dins del corredor.
Com el veu tan ben plantat,
amb la mà la fada el crida,
com el veu tan ben plantat
com a rei l’ha saludat
I un i altre muts d’amor
van pujant l’escala fosca,
i un i altre, muts d’amor
pugen sense fer remor.
Ja a la llum del sol encès,
són eixits a l’alta cima
com és bell, al sol encès
veure, a baix, el camp estès.
Son tendal de blau setí
mostra el cel d’immensa amplada,
son tendal del blau setí
per la terra protegí.
Per les vores del gran riu
veuen messes qui rosseguen,
Per les aigües del gran riu
van les naus al vent d’estiu.
Pels jardins i pels gorets
veuen belles plantadures,
de jardins i de gorets
amb els marges tots perfets.
Veuen nobles monuments
de la història de Provença,
veuen nobles monuments
els dels grans ensenyaments.
Veuen torres i castells
que han lluitat per sa defensa,
veuen torres i castells
coronant els cims planells.
I la fada al trobador
“aquest”, diu, “es mon reialme”
i la fada al trobador
li mostrà del mirador.
Tot això, trobaire, és teu,
jo t’ho don en heretatge,
tot això, trobaire, és teu
tot quant veus, al sol de Déu
Car aquell qui llegirà
dins el llibre que fulgura
qui tal llibre llegirà
damunt tots s’acimarà
I el que aplega amb bell afany
son esguard, sense pagar talla
el que aplega amb bell afany
sens mesura li pertany.