No hi ha gaire gent que s’hagi trobat un lleó esperant-lo al rebedor…
I aquella nit que fumava tranquil·lament al costat d’uns explosius…
I no parlem d’aquella noia que em va regalar un mirall…
Però de tot, el que recordo més és aquell trastet…
El cotxe em demanava cada dia més i més
a crits desesperats que finalment el reparés,
i com que jo viatjo molt sovint, vaig decidir
que sí, que sí,
pip-pip!
Vaig dur el meu Cadillac en un taller, du-bi-du-bi…
En veure’m preocupat el bon mecànic Ramonet
m’ensenya una carraca que tenia al raconet
i mentre el Cadillac em reparava em va deixar
aquell trastet.
Pip-pip
i quina pena feia tan vellet, du-bi-du-bi…
Les rodes boterudes, avançava a saltirons,
que frenis, que no freno, tot el dia discussions,
el pobre tremolava com si estés ben mort de fred,
ai quin trastet,
pip-pip,
prepara’t quan et vegi, Ramonet…
I un dia se’m dispara a la més gran velocitat,
marxava a cent per hora i em tenia esgarrifat
i quan vaig aturar-lo, una noieta al meu costat
sent que fa així:
Pip-pip,
i queda enamorada del trastet…
I totes les noietes que trobava pel camí
estaven molt contentes de pujar al cotxet amb mi
i a mida que el temps passa jo m’estic enamorant
del meu trastet,
pip-pop
i ja m’explicareu perquè és així…
I avui que el Cadillac fa tant de goig en el taller,
pintat i reparat, voleu saber què m’ha passat?
Que quan ha arribat l’hora de tornar el cotxe vellet
m’ha saludat:
pip-pip!
I el cor se m’ha quedat dins el trastet…
