No vull trepitjar
sobre altres petjades,
no vull seguir camins
que no surten als meus mapes,
ningú no ha de pensar per mi,
ningú no m’ha de dir
què és el que he de fer
i què és el que he de sentir.

No vull pensar que vaig
per uns rails com ho fa el tren.
No em deixo arrossegar
per un cop de vent.
Jo sé que qui no lluita
per fer allò que sent
acaba tard o d’hora
barallat amb ell mateix.

No vull tancar-me portes,
no vull pensar que és fosc.
No vull sentir que estic
lligada a uns fils que no moc jo.
No vull deixar-ho córrer,
quedar-me allà on sóc,
pensant que el que m’espera
ja està escrit en algun lloc.

Si m’espera algun destí,
és el que hauré escollit,
és el que hauré buscat
a cada passa.
Sé que el que m’hi portarà
serà el desig d’anar a trobar
el que vaig imaginant-me.

No pensis que no escolto
a ningú més que a mi.
No pensis que no puc
valorar el que m’has de dir.
No pensis que no dubto,
que no em costa un esforç.
Jo sé que em comprometo
en cada decisió.

Pots dir que no vaig recte,
pots dir que vaig fent tombs,
no hi ha un camí directe
quan vas guiat pel cor.
Et fa girar el que penses,
et fa girar la sort,
però sé que si és sincer
el que et mou,
arribes a bon port.

Si m’espera algun destí,
és el que hauré escollit,
és el que hauré buscat
a cada passa.

Sé que el que m’hi portarà
serà el desig d’anar a trobar
el que vaig imaginant-me.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /