Introducció: “Això era una formiga petita, peluda i rabassuda, que tenia 6 potes; tres a la dreta i tres a l’esquerra. Jo no sé com, es va casar amb un follet petit i escanyolit com l’ungla d’un dit. S’estimaven molt i a l’estiu tot anava d’allò més bé; vivien d’amor i d’aigua fresca … Ah … però vingué l’hivern, amb els freds i la neu i la gelada i aquell vent gelat del Nord … Us ho imagineu ? El follet es congelava, acostumat a viure fent l’entremaliat a les cases de pagès. La formiga, enginyosa com ella sola, ben de pressa amb una cua de cirera li fa una biga serrera, li’n sobra un bocí, bocinet i d’allò n’hi fa un bastonet … (feu el mateix amb totes les altres estrofes).
Tan petitet maridet m’heu dat
que la geladeta se me’l menja.
Tan petitet maridet m’heu dat
que la geladeta se me l’ha menjat.
Amb una cua de cirera
jo n’hi he fet biga serrera,
me n’ha sobrat un bocí bocinet,
jo n’hi he fet un bastonet.
Amb una closca d’avellana
jo n’hi he fet casa i cabana … corralet
Amb una closca de pinyó
jo n’hi he fet un gran sarró … sarronet.
I amb un pam i mig de drap
jo l’he vestit de cap a cap … uns calçotets.
Amb una fulla de noguera
jo n’hi he fet una calaixera … calaixet.
