Tinc leucèmia en el meu marge
i m’adormo vora els trencants
quan d’alta mar puja la nata
que mengen mariners infants
reprèn si et plau els teus deu anys
deixa parlar una mica els altres
si parles massa et mors ho saps?
qui va d’apòstol és un ase
Estic al marge
Quan em desplaço cap al text
l’onada em pren tota la sang
em fico al llit amb un pretext
però vagament adulterat
jo sóc el sexe d’aquest mar
que un poc de boira va ocultant
quan obro el meu far hi veig clar
la meva proa és wonderland
Estic al marge
Des del silenci on m’han deixat
tot musicant les fulles mortes
jo sé que no aniré a fumar
mai al pati de la Sorbona
però ara sóc gras com l’hivern
com un hivern que lenifica
amb la rima que acaba el vers
on va a morir la melodia
Estic al marge
Sóc el profeta sense edat
el Jeremies del deliri
una gambeta cap al tard
que s’entreté als intersticis
i em distrec l’avorriment
dic que he sortit per a la pesca
i a la nit de la meva pell
encenc encara la carn fresca
Estic al marge
Les teves mels i salaons
les teves bregues i pregàries
la teva roba interior
quan l’ull hi baixa a fer una ullada
mira’l bé aquest caliu
del paradís que amb tu gaudeixo
a l’antre dolç del teu dolç niu
si em pares el cul, cedeixo
Estic al text
Dins el teu text!
