M’he avesat a aquesta gàbia,
no mai tímid, no mai cot
parlo sense cantarella
i com si sabés de tot.
He après d’un veí xerraire
i un tartamut, son amic;
converso de tota cosa
com si entengués el que dic,
I parlo tan bé, que un dia,
un miop (un jovencell),
em féu de sobte: -Dispensi
em creia que era un ocell-.
.
I ja prou de rialleta,
babaus que rodeu pel món;
ben cert que aprengué d’un lloro
l’inventor del gramòfon.
