El meu pare treballava en un despatx del carrer gran,
tot el que veien els seus ulls eren nombres per comptar;
jo tinc tres germans més grans, tots han marxat lluny d´aquí:
sols pare i fill han restat sols, sols jo he viscut amb ell.
Tenia un deliri el pare per la música actual
quan de petit em deia: toca, juga, riu i canta,
tingues esperit d´aventura, sigues quelcom en l´art,
no facis com els teus germans, no aprenguis del que jo he fet.
Sigues un cantant de rock, assaja i fes cançons,
aprèn a tocar un instrument i no deixis que t´atrapin,
no perdis temps fent-te gran, la vida és molt curta
i no hi ha res millor per tu que ser el líder del teu grup.
Passat el temps, quan ja sóc un cantant d´estils diferents,
m´he trobat els meus germans en un poble de la costa,
m´han fet sentir un triomfador, paguen car el seu error,
tal com va fer el pare, han malgastat el seu temps.
Gràcies per la música, per l´amor del teu consell,
la il·lusió per les coses per les que m´has fet vibrar,
company de mil “gales”, m´has deixat sol fa uns instants,
m´he quedat fent una guerra que tu vas perdre fa temps.
Ja sóc un cantant de rock, assajo i faig cançons
i sé tocar alguns instruments, i no deixo que m´atrapin,
no perdo el temps fent-me gran, la vida és molt curta
i no hi ha res millor per mi que ser el líder del meu grup.
No puc fer cap cosa millor que ser el líder del meu grup.