El desembre congelat
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un
jardí d’amor
neix una divina flor,
d’una ro, ro, ro,
d’una sa, sa, sa,
d’una ro, d’una sa,
d’una rosa bella,
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitjanit,
brilla el sol que n’és eixit
d’una be, be, be,
d’una lla, lla, lla,
d’una be, d’una lla,
d’una bella aurora
que el cel enamora.
El mes de maig ha florit,
sense ser encara,
un lliri blanc tot polit
de fragància rara,
que per tot el món
se sent,
de Llevant fins a Ponent,
i que amb dol, dol, dol
i que amb çu, çu, çu
i que amb dol i que amb çu
i que amb sa dolçura
dóna gran ventura
Arribaren els tres reis
amb molta alegria,
adorant el rei del cel
en una establia.
Oferint-li tres presents,
com són or,
mirra i encens.
A la Ma, Ma, Ma,
a la re, re, re,
a la Ma, a la re,
a la Mare pia,
la Verge Maria.
