El desembre congelat, confús es retira
Abril de flors coronat, tot el mon et mira
Quan en un jardí d’amor
Neix una divina flor.

D’una ro, d’una sa, d’una rosa vella
D’una ro, d’una sa, d’una rosa vella

El darrer pare causà, la nit tenebrosa
Que a tot el mon ofuscar la vista penosa
Que per tot arreu se sent
De llevant fins a Ponent.

D’una ro, d’una sa, d’una rosa vella
D’una ro, d’una sa, d’una rosa vella
D’una ro, d’una sa, d’una rosa vella
D’una ro, d’una sa, d’una rosa vella

––

Pastorets d’eixes muntanyes
recolliu bé les ovelles,
que ha nascut lo rei, lo rei,
lo senyor de cels i terres.
Anem tots cap a Betlem
per adorar sa grandesa,
diem tots amb alegria
“Gloria in excelsis Deo”.
Pastors i pastores, anem a Betlem
a veure el Messies i l’adorarem.
Anem, anem, anem a Betlem.
Anem a Betlem a veure el Messies,
anem a Betlem i l’adorarem.
Anem a Betlem.
Ses blanques manetes, petites com són,
sent tan petitetes formaren lo món.
Ses galtes hermoses són blancs llessamins
sembrats entre roses pels àngels divins.
Tralaralarà, tralarà…
Anem, anem, anem a Betlem

––

A Betlem me’n vull anar
vols venir també sagal?
vull esmorzar

A Betlem esmorzarem
i a Jesús adorarem
Hi ha massa neu

Què no saps que aquesta nit
ha nascut Déu infinit?
Qui t’ho ha dit.

Puix un àngel que volant
ens ho anava anunciant
No serà tant.

Puix avant i no ens encantem
que ja és hora que marxem.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /