Un vell cucut i un ase,
es varen discutir,
sobre qui millor cantava
en el bell mes de maig
Va dir el cucut a l’ase,
content i estarrufat,
millor que jo cap altre
i l’ase deia igual
El vell cucut i l’ase,
van dir provem-ho, doncs,
i pel camp lluny ressonava
el seu cucut, cucut, ah, ah!