De titani ho vas forjar,
quan ja era de fusta.
No calia ni forçar
el pany i la clau hi eren…
Ara és un mur franquejat
per la més gris tempesta.
Si pogués fer-te tornar
la porta estaria oberta…
Amb un poc de sort triar quin solc poder recórrer i on,
calar-hi una foguera però,
deixar les cendres prop del mar…
Marxar per no tornar,
un cor de pedra.
El fred d’un sol cos et comença a rodejar.
Cop clau en un instant,
milers d’estelles.
Veus aquell foc que demana respirar.
De titani ho vas forjar,
no en quedava ni una,
de maneres per brindar,
cap opció per refer-te.
Sé que puc fer-te tornar,
veig la llum d’una espelma.
Com aquell dilluns de març
s’albira que hi ha una treva.
Triar quin solc poder recórrer i on,
calar-hi una foguera però,
deixar les cendres prop del mar…
Marxar per no tornar,
un cor de pedra.
El fred d’un sol cos et comença a rodejar.
Cop clau en un instant,
milers d’estelles.
Veus aquell foc que demana respirar.
Marxar per no tornar,
el cor s’esquerda.
Un volcà sense nom que et reclama erupcionar
