Qualsevol dels camins porta a les històries que es van inventar alguns,
on els colors vestien paisatges oblidats,
buscant un ritme alegre i que puguem ballar.
La pluja es fa més forta i pinta amb llàgrimes dolces tots els racons del mon.
Deixant aquella olor que ens porta a recordar que no ens volíem fer grans,
perquè al pot petit hi cap el cor més gran.
Si la il·lusió que encén el món no desperta en un malson
i si no tenim por d’aixecar-nos i viure-ho tot,
ensorrem la tristesa amb cançons i tendresa
i vestim l’alegria amb el cor
i cridem sense por.
I quan un somriure ens porti a oblidar, tot allò que ens ha fet mal.
I quan un somni ens faci caminar, mirarem sempre endavant.
I quan una mirada il·lumini el nostre mar, les ferides se’ns curaran.
Si la il·lusió que encén el mon no desperta en un malson
i si no tenim por d’aixecar-nos i viure-ho tot,
ensorrem la tristesa amb cançons i tendresa
i vestim l’alegria amb el cor
i cridem sense por.
Uoooh
