– (narradora) : Però la família dels sobirans de Catalunya es va acabar. Quan el rei Martí, a
qui deien l’Humà, es va morir no tenia cap fill mascle i en una reunió de representants de
Catalunya, d’Aragó i de València a Casp, va ser designat per a succeir al rei Martí el príncep
castellà Ferran d’Antequera. El comte d’Urgell, en Jaume, que semblava el pretendent amb
més drets, va ser rebutjat.
Ploren les campanes
per serres i planes,
que el bon rei Martí
al Palau s’acaba de morir,
Qui ens farà de pare ?
Qui regnarà ara,
que el bon rei Martí
al Palau s’acaba de morir ?
Jaume d’Urgell
jeu a dins d’un castell.
L’hi ha tancat Don Fernando,
ningú no parla d’ell.
Planyeu el Comte d’Urgell
que n’és pres i es fa vell.
Li han negat la corona
el ceptre i el mantell.
A Casp es reunia
l’assemblea, un dia,
dels nous delegats
per triar-hi un rei pels tres estats.
Els aragonesos
ja arriben entesos
Ai, no els catalans!
També dubten els valencians.
Jaume d’Urgell…
Trien Don Fernando
i a Don Jaume fan dur
les noves cruels:
que els seus pobles no li son fidels.
Toquen les campanes
per serres i planes,
que no les sentís!
A Casp és firmat el compromís!
Jaume d’Urgell…
