Domadors, equilibristes,
trapezistes i pallassos.
Malabars fan els polítics,
i amb bitllets els trucs de cartes.
ja sabem que l’home bala
dins del cap hi té burxant
un borinot de president.
S’aixeca el teló, amb molta expectació,
i la flaire de les bèsties
ja comença a fer pudor.
Mentre els mims, rere el silenci,
dibuixen els seus palaus
amb la suor del nostre front.
Eh, tu, tornarem a ser, tornarem a ser lliures.
Eh, tu, tornarem a ser, tornarem a ser.
El circ nacional, el circ nacional, eh, eh!
El circ nacional.
Que no ens expliquin més batalles,
amb mentides d’esperança.
Que no ens parlin d’il·lusió,
estem farts de corrupció,
al jovent, ja no ens fa gràcia
ser l’instrument dels trucs de màgia
i el menjar dels peixos grans.
Amb el truc final, el forçut, que gran!
obrirà les nostres gàbies
en forma de rebel·lió.
Lluitarem pel nostre poble
amb cançons de llibertat
fins que s’acabi la funció.
Eh, tu, tornarem a ser, tornarem a ser lliures.
Eh, tu, tornarem a ser, tornarem a ser.
Eh, tu, tornarem a ser, tornarem a ser lliures.
Eh, tu, tornarem a ser, tornarem a ser.
El circ nacional, el circ nacional, eh, eh!
El circ nacional…