A València hi ha un carrer, per a bons passejadors,
si voleu saber quin és: el carrer dels Teixidors.

Si n’hi ha quatre minyones allà dalt del balconet,
de les quatre teixidores, una m’ha picat l’ullet.

Jo no sé conèixer aquests petits aucells,
si en seran cardines o bé passerells.

Avui fan una paella, al carrer de Teixidors,
n’he llogat una rondalla per cantar-li al meu amor.

Dolçainer i tabalera, cantadora i cantador,
versador me l’estalvio, que els versets els dicto jo.

Jo l’esguardo i ella em mira, la darrera i disculpeu,
la mirada treu guspires, dels seus ulls ara sóc reu.

Ja no hi queden teixidores, al carrer de Teixidors,
però hi voleien les espores en record d’aquells amors.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /