Qui s´encanta (tard o d’hora es desencanta) es desencanta
i el seu somni perd l´encant ( es trenca el càntir)
que el cant tot mal decanta (s´esdevé el canvi)
cantem l´ai (mal que em dol) del desencant.
– “Jo no sé com ho diria … “
– ” I qui és que et fa dir res?
– ” … vull dir que el que jo volia
se m´ha fos com si fos gel”
– “Digues, doncs: i què volies? “
– ” Jo volia un món millor
però com més li prenc la mida
més el veig de trascantó”
– “A mi m´encantava un “rambo”
que venia ramblejant …
jo que vaig i m´hi arrambo
pensant rumbejar tot l´any
Quina ràbia! sóc tan ruca …!
– “Ralla, dona: on rau el cas?”
-“Doncs… va el rude i se m´arruga
just després del primer “round”
-A mi em va tocar la rifa
i això em féu ric financer,
vaig dormir damunt catifes
– tofes fofes- de calés
– “De què et planys, fill de Fortuna,
i què tens, que no ets feliç?”
– “Doncs que avui tothom em xucla
i els amics s´han fet vampirs”.
– Doncs nosaltres …”- Ai vosaltres
amb què un heu desencantat? “
– … ja fa temps ens proposàrem
guanyar el cel guarint malalts
però amb el càncer i la sida
amb la colza i altres mals,
els malalts són de per vida
i ja no van ni als hospitals
