Ara el món és més bonic.
Estic disposat a anar-me’n
i trobar un nou camí.
M’acomiade d’esta casa,
per fi creue la frontera.
Les dibuixe al meu quadern,
les teulades i la pena.
El meu cor el porte amb mi,
el necessite a totes hores,
perquè ja no visc ací,
visc al centre i als afores.
I desperte al dematí sota les noves teulades.
Soc enlloc i soc ací,
soc la senda i les petjades.
Ara el món és més bonic.
Estic disposat a anar-me’n,
disposat de nou a nàixer
perquè ara el món és més bonic.
Estic disposat a anar-me’n,
i trobar un nou camí.
Aquesta tendència a viure
m’ha ensenyat, no us vull mentir,
a estimar-me més l’amor
que estimar a segons qui,
a les coses més planeres
i a tot el que no es pot dir,
senzillament la vida
i els seus ecos infinits.
Que per pàtria i per bandera vull tindre amics,
fer passejos sense rumb
i ofegar-me a un got de vi.
Que per pàtria i per bandera vull tindre amics,
fer passejos sense rumb
i lliurar-me al meu destí.
Ara el món és més bonic.
Estic disposat a anar-me’n,
disposat de nou a nàixer
perquè ara el món és més bonic.
Estic disposat a anar-me’n,
i trobar un nou camí.
Ara el món és més bonic.
