Salta marges, juga amb el vent.
Fes com si no hi fos; viu, amor meu.
Escapa de la gàbia de la ment.
Que niïn orenetes a dins teu.
Ombres pidolant per un cos.
Qui sap què guarda la vida pels lluitadors.
Éssers lluminosos premien l’esforç
de xàfecs i de basses de suor i plors.
T’estimo, ja ho sé,
però tinc el cor al cap i els ventricles a les dents;
i al pit un clot on sovint i jeu el desconsol.
Deixo la retòrica, veig els pulmons
ferits de tanta guerra, de tants malsons.
Abraço la lluerna que duc a dins,
que m’empenta, que fa clars aquests camins.
Duc un grapat de feres alerta al pit,
que sols la calma i la pausa farà dormir.
Tu, tant guapa com sempre amb els teus lleons
asseu-te aquí a la falda: ens farem petons.
T’estimo, ja ho sé,
però tinc el cor al cap i els ventricles a les dents;
i al pit un clot on sovint i jeu el desconsol.
