El meu xiquet té soneta
té son i vol adormir-se
deixar enrere les penes
i somiar amb millors vespres,
el meu xiquet té soneta.
El meu xiquet és l’amo
del carrer i del corral,
d’una terra que escasseja,
d’un cel entre fumerals
el meu xiquet és l’amo.
El meu xiquet té poreta
del demà que se li acosta
sense rastre ni memòria,
sense signes ni veu pròpia
el meu xiquet té poreta.
Dorm-te, dorm-te fillet meu
no t’espantes de les ombres
que el futur està per vindre.
Ja tens prou amb estos dies,
dorm-te, dorm-te fillet meu.
