Aquell vell que ens parla fluix
només ell sabrà com fer-ho
que la vida en els seus ulls
omple instants i en buida d’altres
Ara seu, ens mira i riu
un bastó llarg l’acompanya
i ens convida a entrar al caliu
que es desprèn d’una cabana
Si voleu us puc guiar
arribar on puguem arribar
seguiré els passos que feu
i vosaltres ja sabreu on aneu
i allò sembla tan real
ens empeny i ens aconsella
i entre ocells, branques i rius
‘nem tocant de peus a terra
i així es com haurà de ser d’ara en endavant
i els somiadors que segueixin més desperts que mai.
