El batlle de Sant Martí

El dia de Santa Llúcia,
l’any mil vuit-cents set,
marxem a Santa Llúcia
sols per veure l’aplec.
Marxarem de Sant Hipòlit
alegres i contents
i, antes no hi arribàrem,
se’ns mudaren els intents.
Quan som a Santa Llúcia
vàrem demanar
de llogar-ne un cego
sols per a poder ballar.
A les tres de la tarda
el cego vam cridar:
“Toca una contradansa
i ens posarem a ballar.”
Arriba el senyor batlle
del lloc de Sant Martí:
-“Qui us ha donat llicència
per poder ballar aquí?”
En responen dos joves,
molt ben enraonats:
-“Perdoni el senyor batlle
si l’hem agraviat.”
I amb cara molt severa
el batlle respongué:
-“Quan els sant-martins ballin
podreu ballar també.”
En surt un altre jove
que n’és molt eixerit:
li va agafar la vara
i li va partir pel mig.
Ai, hereu de les Basses,
potser que t’anirà mal
d’haver tirat l’alcalde
de cap en un bassal.